La crisi econòmica mundial i els seus efectes polítics i socials a Europa i alguns països del nord d’Àfrica, obren noves perspectives d’anàlisi sobre la realitat social dels joves, els seus itineraris i les seves intervencions a l’espai social.
Les reformes del mercat de treball, la desregulació i la flexibilització de les relacions laborals s’han traduït en un augment de la precarietat, una major individualització de les relacions laborals i majors dificultats dels joves per accedir a una feina estable. Els joves, amb dificultats per mantenir o millorar l’estatus social de la generació precedent, pateixen unes condicions de vida més difícils que la dels seus pares. També tenen més risc de restar al marge de les decisions polítiques implementades en resposta a l’actual crisi del capitalisme.
Les formes de representació política i les condicions d’existència d’aquests grups d’edat són, tanmateix, qüestionades: apareixen noves formes d’intervenció col·lectiva que posen de manifest les especificitats d’aquest malestar. Tot i no ser exclusiu dels joves ni ser un fenomen homogeni són els que tenen major protagonisme. Els joves tendeixen també a recuperar un espai públic i polític del qual, aparentment, s’havien desinteressat i en el qual són cridats a experimentar noves formes d’expressió i intervenció: ocupació dels espais públics, creació de plataformes virtuals d’intercanvi d’idees i fòrums permanents pel debat i construcció de xarxes ciutadanes.
La convergència d’una crisi econòmica i d’una crisi política deixen entreveure una joventut que es manifesta i s’afirma particularment al Sud d’Europa i a l’Àfrica del Nord. Aquests aspectes són l’àmbit privilegiat de la VI conferència Joves i Societats en la què es privilegia els estudis comparatius susceptibles d’analitzar el paper dels joves a les nostres societats i els processos d’internacionalització del qual són un vector actiu. Així com l’anàlisi de les mobilitzacions juvenils com a indicador de canvis més generals en les relacions intergeneracionals i en la construcció social dels grups d’edats. Les comunicacions esperades poden també contribuir a les reflexions a partir dels següents eixos temàtics:
2. Educació, Treball i Transicions
3. Participació, Política i Moviments Socials
4. Processos d’Autonomia, Formes d’emancipació familiar, relacions intergeneracionals
5. Polítiques de Joventut a l’espai Euromediterrani
