EL PERQUÈ DE L'EXPOSICIÓLa Fundació organitza aquesta exposició, amb motiu de complir-se 25 anys de l'accident nuclear de Txernòbil, per no oblidar que va tenir unes conseqüències extraordinàries, amb milers de persones afectades i que va comportar la destrucció o l'abandonament de molts pobles situats al voltant de Txernòbil (es van haver d'evacuar prop de 600 localitats i reallotjar de manera permanent 350.000 persones). I per recordar especialment els xiquets i les xiquetes malalts i, per descomptat, els «liquidadors» -treballadors especialitzats, voluntaris, bombers, militars i altres- que van treballar a la central nuclear després de l'accident, «el milió de valents que van salvar Europa de la pitjor catàstrofe», segons Galia Ackerman.
UNA SOCIETAT ENTRE LA NECESSITAT I LA POR
Organitzem l'exposició des de la perspectiva de les persones i els pobles que viuen al costat d'una central nuclear, en un moment de debat sobre el futur d'aquestes instal·lacions, el problema dels residus radioactius, l'allargament dels anys de funcionament de les centrals, els plans d'emergència, la seguretat dels treballadors i els habitants de les zones properes. I ara, després de l'accident del Japó, sobre la viabilitat mateixa de l'energia nuclear.
L'experiència ens demostra que els primers que reben les conseqüències de la radiació -les persones que viuen al voltant de la central nuclear i els seus pobles- han de ser confinats o evacuats i veuen afectats els seus recursos naturals (com l'aigua) i les seves activitats econòmiques, també les agrícoles.
Aquesta exposició va adreçada especialment a una societat situada al sud de Catalunya (sempre el Sud), que no es resigna que novament s'acabi consagrant un model de desequilibri territorial, que es vol treure de sobre el complex que tot el pitjor li toca a ella. Una societat madura per al debat nuclear, diferent de la que van enganyar amb la fàbrica de xocolata del temps del franquisme, que assisteix atònita a una pressió sense precedents del lobby nuclear per instal·lar el cementeri nuclear a Ascó i per allargar la vida de les centrals nuclears minimitzant-ne els riscos i volent situar-los frívolament al nivell d'una fàbrica de xocolata.
Volem saber què els va passar a les persones i els pobles que vivien al costat de la central nuclear de Txernòbil. I també com estan ara, l'any 2011, 25 anys després de la catàstrofe. Per això hem buscat la col·laboració del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), que el 2006 va organitzar l'exposició «Hi havia una vegada Txernòbil», de la seva comissària, Galia Ackerman, i de Vladimir Txerkhov, que ens explicaran de primera mà la situació d'abans i després de l'accident nuclear.
L'ENEMIC INVISIBLE
Hem buscat com a títol de l'exposició un argument que ens uneixi a totes les persones que vivim al voltant d'una central nuclear, i aquest és que tots tenim un enemic invisible, la radiació nuclear, que és la mateixa a Ascó, Vandellós, Txernòbil o Fukushima.
Què volem dir amb enemic? Que fa mal. I amb invisible? Que no es veu, ni s'olora, ni se sent, a diferència de l'aigua, el foc o el vent. Que no té cara. «Mal inaccessible als nostres sentits».
A qui ens referim amb tots? La radiació no coneix de fronteres ni de límits municipals, no distingeix entre treballadors i no treballadors de la central nuclear, ni entre veïns i famílies d'un poble o d'un altre, si bé els més exposats són els qui hi treballen.
Txernòbil, fa 25 anys, i ara Fukushima, ens mostren com una font de riquesa material es transforma en una bomba civil que fa mal sense distincions.
ELS MOVIMENTS SOCIALS
Aprofitarem aquesta exposició per recordar els moviments crítics amb les centrals nuclears d'Ascó, com la Taula Antinuclear i Ecologista, la Coordinadora Ecològica Comarcal i Sirga, que van ser creades o a les quals es van integrar gent dels nostres pobles, autèntics ponts entre la Comissió d'Apoderats de la Ribera d'Ebre (CARE), el Comitè Antinuclear de Catalunya (CANC), l'Associació de Veïns d'Ascó i l'Ajuntament antinuclear i els actuals Grup Intercomarcal Veïns d'Ascó, Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya(CANC), Plataforma en Defensa del Priorat, Plataforma en Defensa de la Terra Alta i les noves generacions que volen un futur diferent per als nostres pobles.
IN MEMORIAM JOSEP CASTELLVÍ
De totes les persones que van formar part d'aquells moviments volem tenir un sentit record per Josep Castellví, de la Serra d'Almos, que va ser una gran persona, que es feia estimar, lluitadora contra les adversitats personals i col·lectives, i que va obrir, juntament amb altres companys i companyes, nous camins en l'àmbit econòmic, demostrant que és possible viure sense nuclears.
Seu de la Fundació el Solà de la Fatarella
Del 26 d'abril al 31 de juliol de 2011
HORARIS:
Dimarts, dijous i dissabtes de 9.30 a 13.30 h
Dimecres i divendres de 16 20 h
Visites guiades a hores concertades
